EL MILLOR
TREBALL
ACADÈMIC
EL MILLOR
TREBALL
ACADÈMIC
GUIA PRÀCTICA PER A
ESTUDIANTS I PROFESSORS
EUMO EDITORIAL
Segona edició: març de 2016
© 2014, Jordi Sancho
© d’aquesta edició:
Eumo Editorial SA. C. Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - eumoeditorial@eumoeditorial.com
—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya–
Disseny de la coberta: Natàlia González
Maquetació: Eumogràfic / ebc, serveis editorials
Producció de l'ebook: booqlab.com
Dipòsit legal: B 1823-2016
ISBN: 978-84-9766-566-7
Per al Joan i la Berta.
Per a tu, Isa;
el teu somriure
ha fet possible
aquest llibre.
La genialitat és un 10% inspiració i un 90% transpiració.
Mark Twain
Escriure organitza i clarifica els nostres pensaments. L’escriptura és com trobem el nostre camí cap a un tema i el fem nostre. Escriure ens permet adonar-nos del que sabem —i del que no sabem— sobre qualsevol cosa que estiguem intentant aprendre. Posar una idea en paraules és com descongelar el parabrisa: la idea, tan vaga allà fora en la foscor, a poc a poc comença a prendre una forma concreta.
William Zinsser
Probablement, bona part de la feina d’un autor en compondre el seu treball és treball crític; el treball de destriar el contingut important, combinar, construir, esborrar, corregir, provar: aquest és el treball més dur, i és tan crític com creatiu.
T. S. Elliot
La confusió i el desordre són errors de disseny, no atributs de la informació. L’objectiu consisteix, per tant, a trobar estratègies de disseny que revelin detall i complexitat, en lloc de culpar les dades per un excés de complicació. O, pitjor encara, culpar els lectors de falta de comprensió.
Edward R. Tufte
Un dels principis de la tipografia duradora és sempre la llegibilitat; un altre és quelcom més que llegibilitat: un interès, guanyat o no, que ofereix energia vital a la pàgina. Pren diverses formes i porta diferents noms, incloent-hi els de serenitat, vitalitat, alegria, gràcia i plaer.
Robert Bringhurst
PREFACI
1 UN LLIBRE PER MILLORAR LA COMUNICACIÓ DEL TEU TREBALL ACADÈMIC
1.1 Em servirà, aquest llibre?
1.2 Els treballs com a eina d’aprenentatge
I. PAUTES I RECOMANACIONS
2 PER COMENÇAR EL TEU TREBALL
2.1 Passos per definir el treball
2.2 Aportacions segons el tipus de treball (recerca, avaluació o projecte)
2.3 Parts i continguts del treball acadèmic
3 PER MILLORAR L’ESCRIPTURA DEL TREBALL
3.1 On fallen habitualment els treballs acadèmics?
3.2 Deu recomanacions per escriure millor
4 PER MILLORAR LA PRESENTACIÓ ORAL DEL TREBALL
4.1 On fallen habitualment les presentacions?
4.2 Deu recomanacions per presentar millor el teu treball
5 PER SER MÉS PRODUCTIU UTILITZANT EINES INFORMÀTIQUES
5.1 Deu accions per estalviar temps, errors i maldecaps
5.2 La caixa d’eines
II. TALLERS
6 TALLER D’ESCRIPTURA ACADÈMICA
6.1 Escriu de manera clara, senzilla i precisa
6.2 Argumenta sòlidament
6.3 Comença la introducció anant directe al gra
6.4 Escriu un bon marc teòric fent una revisió sistemàtica de literatura
7 TALLER DE CITACIONS I BIBLIOGRAFIA: L’ESTIL APA EN PROFUNDITAT
7.1 Com referenciar amb l’APA 94
7.2 Casos problemàtics de citacions literals dins del text
7.3 Casos problemàtics de citació de referències
7.4 Casos problemàtics de format de bibliografia
7.5 Format tipogràfic de l’apartat de bibliografia
8 TALLER DE PRESENTACIONS
8.1 Pensa abans d’obrir el programa de presentacions
8.2 Com escriure la història per ser presentada
8.3 Com explicar la història
8.4 Elements d’una diapositiva: problemes i recomanacions
8.5 L’execució: consells per a l’assaig final
8.6 Estudi de casos
III. PER SABER MÉS SOBRE TIPOGRAFIA I GRÀFICS DE DADES
9 MAQUETACIÓ I TIPOGRAFIA: LA FORMA TAMBÉ COMUNICA
9.1 El disseny de pàgina per a DIN A4
9.2 Elements d’una pàgina
9.3 El tipus de lletra adequat
9.4 Taules amb disseny professional
9.5 Seixanta-sis caràcters per línia
9.6 Exemples de disseny de pàgina
9.7 Si encara tens dubtes
10 GRÀFICS PER FONAMENTAR L’ARGUMENTACIÓ
10.1 Funcions dels gràfics
10.2 Vuit recomanacions per fer un bon gràfic
10.3 Dades i gràfics per respondre preguntes fonamentadament
10.4 Anàlisi de casos
10.5 Per ampliar
BIBLIOGRAFIA
Figura 2.1 Procés de definició del treball
Figura 2.2 Esquema d’un flux de treball habitual en l’elaboració d’un treball acadèmic de recerca
Figura 6.1 Aplicació de la regla dels tres paràgrafs en la introducció del llibre de Piketty (2014)
Figura 6.2 Aplicació de la regla dels tres paràgrafs en la introducció del llibre de Le Grand (1982)
Figura 6.3 Nivells d’anàlisi de literatura existent segons tipus, dificultat i contingut
Figura 7.1 Formats tipogràfics correctes i incorrecte de bibliografia
Figura 8.1 Presentació de Hans Rosling (2006)
Figura 8.2 Presentació de Sarah Kay (2011)
Figura 8.3 Presentació de Ken Robinson (2006)
Figura 8.4 Presentació de Lawrence Lessig (2010)
Figura 8.5 Presentació de Masayoshi Takahashi (2007)
Figura 8.6 Evita les diapositives en les quals ja tens el 60 o 70% de l’espai inutilitzat abans de començar
Figura 8.7 Exemple de transparència millorable sobre l’autisme
Figura 8.8 Proposta de millora de la presentació sobre l’autisme
Figura 8.9 Presentacions intensives en text. Abans i després d’una transparència sobre política social
Figura 9.1 El cànon de Van de Graaf
Figura 9.2 Per dissenyar una pàgina hem de tenir en compte el conjunt de pàgines parells i senars
Figura 9.3 Exemple de proporcions dels diferents elements de disseny en pàgina parella i senar en DIN A4 seguint l’anomenat “cànon daurat”
Figura 9.4 Exemple de font serif (Palatino Linotype)
Figura 9.5 Exemple de font de pal sec (Agenda)
Figura 9.6 Posició de lectura del llibre de Larsen (2013), amb marges massa estrets
Figura 9.7 Dissenys de pàgina amb marges amplis per facilitar la lectura
Figura 9.8 Exemple de la pàgina 217 de Felici (2011) amb elements anotats
Figura 10.1 Gràfic de Charles Minard del 1869 sobre la campanya de l’exèrcit de Napoleó a Rússia el 1812-1813
Figura 10.2 Evolució del deute públic respecte al PIB en cinc països. Exemple que cal evitar de gràfic 3D
Figura 10.3 Evolució del deute públic respecte al PIB en cinc països. Exemple de gràfic simplificat
Figura 10.4 Exemples correctes i incorrectes de dibuixar un gràfic de barres
Figura 10.5 Exemples correctes i incorrectes de situar les etiquetes en un gràfic de barres
Figura 10.6 Evolució de la taxa d’atur d’Espanya respecte a quatre països
Figura 10.7 La sanitat a la Unió Europea. Diferents gràfics senzills per mostrar una situació multivariant
Figura 10.8 Comparació de sistemes sanitaris a l’OCDE. Un gràfic del tipus slopegraph serveix per mostrar una relació multivariant
Figura 10.9 Conjunt de gràfics per explicar la situació del mercat de treball a Espanya segons l’FMI
Figura 10.10 Xarxa d’editors de contingut dels clústers 2, 3, 4 i 5. Mida del node segons el grau de centralitat
Figura 10.11 Relació entre atur i deute públic en països europeus
Figura 10.12 Clústers en la relació entre atur i deute públic en països europeus
Figura 10.14 Editors del clúster 5 (grup motor)
Taula 6.1 Marcadors de text per estructurar paràgrafs, ordenar i enllaçar frases
Taula 6.2 Marcadors de text per ordenar idees
Taula 6.3 Exemple de taula per a resum crític de literatura
Taula 6.4 Exemple de taula per a identificació dels temes i les categories
Taula 9.1 Exemple de taula
En una novel·la, una biografia o un debat intel·lectual m’irrita la prolixitat, l’ampul·lositat i tot allò que és vague i exaltat, poc clar i indefinit, que és superficial i retarda la lectura...
De fet, produir m’és fàcil i escric amb fluïdesa; en la primera redacció d’un llibre deixo fer la ploma al seu caient i fantasiejo amb tot allò que em dicta el cor. Així mateix, quan començo una obra biogràfica, utilitzo tots els detalls documentals imaginables que tinc a la meva disposició... Però al llibre imprès i publicat no se’n troba ni una sola ratlla, de tot això, perquè tot just acabo de passar en net el primer esborrany d’un llibre, comença per a mi la feina pròpiament dita, que és la de condensar i compondre, una feina de la qual no quedo mai prou satisfet d’una versió a l’altra. És un continu desempallegar-se de llast, un comprimir i aclarir constant de l’arquitectura interior; mentre que la majoria dels altres no saben decidir-se a callar una cosa que saben, i amb una certa passió amorosa per cada línia reeixida, volen mostrar-se més prolixos i profunds que no són en realitat, la meva ambició és saber sempre més del que es manifesta cap enfora.
Aquest procés de condensació i, alhora, de dramatització es repeteix després una, dues o tres vegades a les galerades; finalment es converteix en una mena de cacera divertida: descobrir una frase, fins i tot una paraula, l’absència de les quals no minvaria la precisió i al mateix temps augmentaria el ritme. Entre les meves feines, la de suprimir és de fet la més divertida. Recordo una vegada que em vaig aixecar de l’escriptori especialment satisfet de la feina i la meva dona em va dir que feia cara d’haver dut a cap alguna cosa extraordinària. Jo li vaig contestar tot orgullós:
—Sí, he aconseguit d’esborrar un altre paràgraf sencer i, així, fer la transició més ràpida.
Zweig, S. (2011). El món d’ahir. Memòries d’un europeu.
Barcelona: Quaderns Crema. p. 392-393.
LA BONA ACOLLIDA DE LA PRIMERA EDICIÓ m’ha sorprès en dos sentits, pel bon funcionament d’un llibre tecnicoacadèmic en català i per la varietat de públic a què ha arribat. Adreçat inicialment als treballs de fi de grau, ha estat utilitzat tant en treballs de fi de màster i tesis doctorals com en treballs de recerca de batxillerat. Això és el millor que un autor pot demanar a un llibre d’aquest tipus: que acabi sent una eina útil per a molts estudiants i tutors.
En tot cas, a força d’utilitzar-lo, he vist algunes costures que l’estrenyien i altres parts on quedava curt i que calia cobrir. En els darrers dos anys des que va sortir aquest llibre, el 2014, he continuat tutoritzant tesis doctorals, treballs de fi de grau i de màster en diferents ensenyaments, he fet sessions i xerrades amb grups d’estudiants i professors en màsters i en escoles de doctorat sobre el procés de fer treballs finals acadèmics, i fins i tot m’he trobat amb alguns estudiants de batxillerat que l’utilitzaven per al seu treball de recerca. Tot plegat ha estat una prova de foc fantàstica sobre els continguts d’aquesta obra (per veure les parts que els eren més útils, les que es trobaven a faltar i les que els sobraven) i també un aprenentatge sobre les maneres de comunicar aquests continguts als estudiants. Així, quan la meva editora, Montse Ayats, em va dir que el llibre s’havia esgotat, vaig tenir clar que calia introduir aquestes millores en una segona edició.
El lector trobarà molts d’aquests petits canvis al llarg del llibre, però hi ha tres modificacions especialment importants. Una de les qüestions que paralitzen més els estudiants és l’arrencada i orientació del treball, i per això he canviat completament el segon capítol. Ara se centra a oferir uns passos clars per orientar aquest inici, definint què vol aportar l’estudiant amb el seu esforç i diferenciant tres tipus bàsics de treballs (de recerca, d’avaluació i de projecte) en funció del tipus d’aportació. Una altra part que els estudiants i tutors demanaven era com fer una revisió de bibliografia, i aquesta és la segona modificació important, en el sisè capítol, amb unes pautes clares per cercar, analitzar i presentar la literatura existent de manera sistemàtica. Per últim, com que la brevetat és una virtut, m’he plantejat fer aquests canvis amb una autolimitació: mantenir el llibre al voltant de 160 pàgines. Aquest és el motiu pel qual he esborrat tants continguts com d’altres n’he afegit, i aquesta és la tercera modificació que cal destacar. He eliminat complicacions excessives que no es feien servir i parts que trencaven el ritme de lectura, bàsicament en el primer capítol, en el sisè, pel que fa a la fixació d’objectius i errors en l’argumentació causal, i en el novè, respecte als exemples de maquetació.
JORDI SANCHO
Barcelona, gener de 2016
LLEGEIX AQUEST LLIBRE COM SI FOSSIN APUNTS que t’ofereixen estratègies, pautes i recomanacions per millorar l’escriptura i la comunicació del teu treball acadèmic. Així va néixer, com un breu recull de comentaris i consells de temes tan variats com necessaris per als meus estudiants que es va anar ampliant fins a la forma que tens a les mans.
El seu objectiu és ajudar-te a crear i presentar el teu millor treball acadèmic, abraçant el procés que va des de la clarificació del que vols fer fins a la presentació escrita i oral del que has fet.
D’aquesta manera podràs demostrar millor les competències en articulació de continguts teòrics, pensament analític i capacitat d’expressió i comunicació que són la base per a l’avaluació de l’aprenentatge en aquests treballs. I fer-ho d’una manera coherent i seguint un fil argumental sòlid. Si l’emissor (tu) falla en la comunicació del treball, no t’ha d’estranyar que el receptor (els professors que avaluem) el valori malament; només podem valorar el que ens arriba. Tal com ho entenem.
Efectivament, la valoració d’un simple treball d’assignatura, un treball final de grau (TFG), un de postgrau, un treball final de màster (TFM) o una tesi doctoral, dependrà d’elements que es treballen en el procés formatiu, com ara la teoria i la metodologia triada. Cada cop, però, sóc més conscient que la diferència habitual entre un bon treball acadèmic i un mal treball acadèmic rau en altres elements als quals malauradament no donem prou importància. Em refereixo a l’escriptura, l’argumentació, la coherència, l’estructuració dels continguts, la tipografia, el disseny de la pàgina, les citacions i el format de la bibliografia, la representació visual de la informació, l’estil de presentació oral o el disseny de les diapositives.
Aquest, per tant, no és un llibre de metodologia científica. D’aquests, n’hi ha molts i entenc que les necessitats estan ben cobertes. A més, diferents àmbits de coneixement tenen diferents tendències metodològiques. En realitat, aquest llibre versa sobre una problemàtica més bàsica i també més comuna: la dificultat per ordenar i explicar millor el pensament i les idees en un discurs acadèmic coherent i ben articulat. Sense això, la resta serveix de ben poc.
“Jo ja sé escriure, i també sé utilitzar el PowerPoint, de què em servirà, llegir això?”. És cert que tots sabem parlar, llegir i escriure, però és la manera com escrivim, com parlem o com fem una exposició la que fa que les idees exposades siguin més clares i s’entenguin millor. Aquest és un llibre sobre el com.
La comunicació acadèmica a la universitat es realitza bàsicament a través de treballs, assajos, altres proves escrites o presentacions orals, i té com a objectiu convèncer el receptor (sigui professor, tribunal o públic) que l’emissor ha assolit unes determinades competències. Una mala comunicació d’aquesta feina acostuma a portar associada una mala valoració del treball fet, encara que hi hagis dedicat molt temps o fins i tot malgrat que tu sàpigues fer aquestes tasques.
Les recomanacions que es presentaran aquí són alhora generals i particulars. Estan escrites després d’haver llegit, escoltat i valorat molts treballs diferents en els darrers 17 anys com a professor a la Universitat de Barcelona. Alguns corresponents a assignatures de grau i altres de postgrau i màster. Uns corresponents a projectes llargs, amb centenars de pàgines, i d’altres referits a assajos de tres pàgines. Els consells i les recomanacions que es veuran són generals i adaptables a tots aquests casos, si bé també són particulars: són el que penso jo i alguns dels meus companys.
Fer un treball és la millor manera d’aprendre sobre un tema. A més, pel camí adquiriràs destreses i coneixements útils en àmbits tan diferents com necessaris. Com explicava William Zinsser:
Escriure organitza i clarifica els nostres pensaments. L’escriptura és com trobem el nostre camí cap a un tema i el fem nostre. Escriure ens permet adonar-nos del que sabem —i del que no sabem— sobre qualsevol cosa que estiguem intentant aprendre. Posar una idea en paraules és com descongelar el parabrisa: la idea, tan vaga allà fora en la foscor, a poc a poc comença a prendre una forma concreta.1 (Zinsser, 2013, Capítol 2, paràgraf 18)
Malauradament, però, no tots els treballs proporcionen el mateix aprenentatge ni la mateixa satisfacció. Hi ha dues maneres ben diferents de fer treballs. I cadascuna fomenta aprenentatges diferents.
Hi ha una manera de fer treballs sense disseny previ. Quantitat (de pàgines) abans que qualitat. Per desgràcia, molts treballs en grup, i un nombre força elevat d’individuals també exemplifiquen aquesta filosofia. En els treballs grupals, s’especialitzen els capítols i les accions d’elaboració (un estudiant fa la cerca d’informació, l’altre s’ocupa de la maquetació i un tercer s’encarrega de donar format a la bibliografia). Al final es munten les peces i sovint passa que ni tan sols s’hi fa una llegida final. L’aprenentatge que es fomenta és més aviat de façana: com fer un treball que sembli grupal i sembli coherent en molt poc temps. Arribar a la perfecció pot voler dir fer un treball de 70 pàgines entre cinc persones, en tres dies i que rebi una avaluació favorable. Els professors tenim la nostra part de responsabilitat en la proliferació d’aquesta producció de treballs.
Aquí reivindico una altra manera: fer un treball com un artesà. Com el que demostra que sap fer la feina des de l’inici fins al final. Aquell que construeix coses valuoses amb unes poques eines bàsiques. Cercant la coherència. Repassant i polint expressions. Canviant de lloc els mobles fins que les idees i les frases encaixen al seu lloc dins dels paràgrafs. Discutint i pensant com interpretar els resultats, què és important i què és accessori. Generant aprenentatge, prioritzant la qualitat de les pàgines abans que la quantitat. Treballs curts però intensos, que et fan pensar, amb els quals aprens durant la seva elaboració.
Aquest llibre defensa i promou aquest segon tipus de treballs, i l’aprenentatge que se’n deriva. De vegades es triga el mateix a fer un treball en cadena de 30 pàgines que una joia de cinc. Et proposo que et quedis amb la segona opció.
Fes-te un cafè exprés en una tassa petita, no t’escalfis un litre de cafè de la nevera, si us plau. Dóna’t el plaer de fer-ho i veuràs com en gaudiràs més. Ho agrairàs i sentiràs orgull.
Però aquesta visió per la perfecció aplicada al treball acadèmic també té un problema amb el qual ens hem enfrontat sovint en escriure: la dificultat per tancar el treball, ja que sempre pots millorar-lo. Richard Sennet aborda la qüestió en un interessant llibre:2
D’aquesta manera, d’acord amb la mesura de qualitat absoluta, l’escriptor s’obsessiona amb cada coma fins que el ritme del paràgraf és perfecte, i el fuster rebaixa l’encaix de trau i metxa fins a aconseguir una solidesa completa, sense necessitat de cargols. D’acord amb la mesura de funcionalitat, l’escriptor ha de lliurar a temps el seu treball, sense que importi si les comes són al seu lloc, perquè l’objectiu de l’escrit és ser llegit. El fuster amb mentalitat funcional no es preocuparà per tots els detalls, perquè sap que els petits defectes es poden corregir amb cargols amagats. Un cop més, l’objectiu és acabar el treball per tal que la peça pugui ser utilitzada. Per als defensors de la qualitat absoluta que són els artesans, cada imperfecció és un fracàs; per al professional, l’obsessió per la perfecció és el camí segur al fracàs. (Sennet, 2012, p. 63)
Per tot plegat, agafa’t les recomanacions com unes pautes que has de destriar amb sentit comú, eliminant aquelles amb les quals no estiguis d’acord i/o que et pugin allunyar de l’objectiu final del teu treball: entregar-lo i presentar-lo.
Aquesta guia pràctica s’estructura en tres parts. La primera proporciona pautes per començar el treball i després revisa els errors més freqüents en l’escriptura i la presentació dels treballs, i ofereix recomanacions senzilles per evitar-los i millorar el resultat final, així com una guia d’ús d’eines informàtiques per augmentar la productivitat. La segona inclou tres tallers: d’escriptura acadèmica, de bibliografia i de presentacions, on es combinen la teoria amb els casos pràctics. La tercera part permet saber més coses de tipografia i maquetació dels treballs, així com de l’ús de gràfics per justificar argumentacions.
1
Totes les traduccions al català de fonts originalment escrites en altres llengües han estat realitzades per l’autor del llibre.
2
Sennet, R. (2012). El artesano. Barcelona: Anagrama, 3a edició. L’obra reflexiona sobre l’artesà antic i actual (com els escriptors o els programadors de programari lliure), sobre els seus sistemes d’aprenentatge, sobre el coneixement i sobre els incentius. Per a l’autor un artesà és aquell que fa una feina ben feta per l’única motivació de fer-la ben feta.
ESTÀS A PUNT DE COMENÇAR UNA CURSA cap a la realització del teu treball de fi de grau o de màster, i a la línia de sortida aixeques el cap per fixar la vista a l’arribada: què és un bon treball acadèmic? Un cop ho sàpigues, serà més fàcil saber com arribar-hi. O dit d’una altra manera: si no saps què és un bon treball acadèmic, difícilment podràs fer-ne un. Denscombe (2009) assenyala que és aquell que compleix els següents requisits:
1. És clar. Els objectius estan especificats de manera directa i clara.
2. És rellevant. Té relació amb els problemes i coneixements existents.
3. És factible. Es pot dur a terme amb els recursos existents.
4. És ètic. Reconeix i té en compte els drets de les persones afectades per la recerca.
5. És objectiu. Intenta ser imparcial i lliure de prejudicis.
6. És coherent. Parteix d’un disseny adequat per assolir els objectius marcats.
7. És precís. Utilitza dades vàlides i mètodes fiables.
8. Està justificat. Fonamenta i descriu la metodologia utilitzada.
9. És generalitzable. Permet aplicar els resultats a altres situacions.
10. És original. Fa alguna aportació al coneixement.
11. És cautelós. L’autor és prudent en les afirmacions que
fonamenten els seus resultats.
Aquest és el punt d’arribada, uns criteris senzills que et serviran com a indicadors per saber si has assolit el resultat desitjat. El següent pas és saber el camí per arribar-hi. En aquest sentit, escriure un bon treball acadèmic significa escriure de manera estructurada, fonamentada i clara. Això implica aprendre a pensar de manera estructurada, fonamentada i clara. No hi ha més secret, i això és el que aquest llibre pretén ajudar-te a fer.
Primer cal saber com desenvolupar els elements clau de tot treball acadèmic, i per això convé:
1. Tenir clar què vols fer amb el teu treball, què aporta de valor. Vegeu la pàgina 28.
2. Triar l’estructura adequada per al teu treball acadèmic (de recerca, d’avaluació o de projecte). Vegeu la pàgina 32 i següents d’aquest capítol.
3. Planificar el treball, sabent l’ordre de les accions a fer i les dates per assolir-lo. Vegeu la pàgina 31.
4. Començar a escriure abans d’acabar la recerca. Vegeu la pàgina 31.
5. Aprendre a referenciar correctament. Vegeu la pàgina 93.
6. Aprendre a fer un bon marc teòric o revisió bibliogràfica. Vegeu la pàgina 82.
7. Aprendre a utilitzar els gràfics i números per presentar evidències i resultats. Vegeu la pàgina 139.
8. Aprendre a donar una forma correcta al document. Vegeu la pàgina 127.
9. Aprendre l’estructura per fer una bona presentació oral del teu treball. Vegeu la pàgina 107.
Després cal conèixer la manera d’escriure de forma clara, i per això és necessari:
1. Aprendre a utilitzar frases curtes i directes. Vegeu la pàgina 69.
2. Aprendre a articular les frases en paràgrafs. Vegeu la pàgina 71.
3. Aprendre a triar i escriure els raonaments adequats. Vegeu la pàgina 75.
4. Aprendre a revisar el text. Vegeu la pàgina 49.
Per últim, convé ser pragmàtic i saber fer servir algunes ajudes tècniques per guanyar temps i evitar problemes, i per això cal:
1. Aprendre a utilitzar un gestor bibliogràfic perquè et faci ell sol la bibliografia sense errors. Vegeu la pàgina 61.
2. Aprendre a utilitzar els sistemes d’estructura i format automàtic del teu processador de textos. Vegeu la pàgina 59.
3. Aprendre a guardar còpies de seguretat al núvol automàticament. Vegeu la pàgina 59.
En tot cas, tot llarg camí es comença amb el primer pas, i aquest és la definició del treball.
Habitualment es parteix d’un tema que t’interessi. Sobre aquest tema fas una revisió de bibliografia preliminar per triar un problema específic al qual et vulguis adreçar. Focalitzant-te en aquest problema, decideixes què aportarà de valor el teu treball, a quina pregunta o qüestió vols respondre. Això determinarà el tipus de treball que vols dur a terme, la metodologia i la informació que necessites recollir. Aquest és el procés que et proposo que segueixis; la figura 2.1 el resumeix visualment.
Figura 2.1 Procés de definició del treball.
Triar un tema és el primer pas. T’ha d’agradar, però també ha de ser possible treballar-hi i has de poder accedir a la informació necessària. En aquest sentit, hi ha estudiants que valoren haver tingut un contacte previ amb la temàtica o un accés a dades a causa d’haver realitzat treballs previs o pràctiques, per exemple.
Un cop tens la temàtica, has de fer una primera aproximació al coneixement existent dins del teu àmbit d’estudi. Has de triar poques obres per revisar, però han d’estar molt ben elegides. El més important: acudeix a les revistes professionals, no a la teva cerca habitual de Google.1
Comença escrivint les paraules clau (entre tres i cinc) que reflecteixin el tema sobre el qual vols fer el treball. Aquestes paraules clau són les que posaràs en els motors de cerca de literatura acadèmica i professional. Segons quin sigui el web on facis la cerca, utilitza les paraules clau en anglès, català o castellà. No oblidis l’anglès. Algunes recomanacions:
• Utilitza cercadors acadèmics o professionals. Diferents especialitats acadèmiques tenen diferents motors de cerca; mira de trobar els corresponents a la teva especialitat. Alguns dels que jo faig servir són:
(a) Dialnet: http://dialnet.unirioja.es
(b) SiiS: http://www.siis.net
(c) reCercador UB: http://crai.ub.edu
(d) Web of Science: és de pagament, a la biblioteca del teu centre t’indicaran com entrar-hi.
(e) Google Acadèmic: https://scholar.google.es/schhp?hl=ca
Si no vols fer servir cercadors, fes una cerca directa al web de les dues o tres revistes professionals més adequades del teu àmbit.
• Filtra els resultats. És probable que trobis molts articles interessants, però en aquest punt has de resistir la temptació de descarregar-te’ls. És millor perdre temps a fer una bona cerca i triar-ne pocs però adequats. Intenta que algun sigui una revisió de literatura, si n’hi ha d’actuals. Pots fer servir les opcions de cerca avançada d’aquests webs per trobar els articles recents i més importants. Sovint pots ordenar-los per anys (intenta que tinguin menys de cinc anys, per exemple) i per citacions (com més citacions, en principi més importància).
• Descarrega’n entre 5 i 10 que estiguin disponibles. Utilitza l’accés a la biblioteca des del web de la teva universitat (per obtenir articles als quals estigui subscrita) i el préstec interbibliotecari. Així i tot, hi haurà casos en què trobaràs l’article però no el podràs descarregar, o un llibre que no serà accessible: no defalleixis i aconsegueix una col·lecció de 5 a 10 obres (entre articles i llibres) que siguin específiques del tema concret que vols treballar.
• Apunta els passos que has seguit per fer aquesta revisió preliminar. Així, quan escriguis el teu document i expliquis com has fet la revisió inicial de literatura podràs mostrar les paraules clau utilitzades, les bases de dades consultades i els filtres posats per trobar els documents analitzats.
Amb l’anterior selecció d’obres faràs la revisió preliminar per situar-te en el tema. Encara que et pensis que ja el coneixes, fes l’esforç. Es tracta d’aprendre el que se sap, el que no se sap i com es treballa en aquest àmbit. Obre un document de text a l’ordinador (o una llibreta de paper) i escriu les preguntes que Jonson-Reid i Drake (2008) proposen per fer aquesta revisió de literatura preliminar:
1. Quines preguntes de recerca es fan els investigadors en la meva àrea? Apunta-les.
2. Quines poblacions estudien i en quin nivell? Quina és la unitat d’anàlisi? Quines mostres s’han triat i com s’ha fet? Són mostres grans o petites?
3. Quins constructes i variables se cerquen? Per exemple, salut mental és un constructe, però per estudiar-lo cal fer-lo operatiu i utilitzar variables (persones amb un diagnòstic determinat, com la depressió, etc.).
4. Quin tipus d’instruments (tests) o altres mesures utilitzen? Per exemple, el DSM 5 té uns indicadors de diagnòstic per a la depressió.
5. Quines teories existeixen per indicar-me com analitzar les meves dades i relacions?
6. Quin tipus de dissenys de recerca es fan servir en la meva àrea? Són estudis qualitatius o quantitatius?
7. Quines dades empíriques i resultats es troben en la meva àrea?
8. Què és el que diuen els autors que és el següent que caldria estudiar? Per exemple: quines qüestions clau estan sense resposta? Quins canvis en l’àmbit polític, social o mediambiental fan necessaris nous estudis? Quines poblacions no han estat estudiades?
9.